jueves, 28 de enero de 2010

EM DONA VERGONYA!!!!!!!!!!!!!

Em dona vergonya la condició humana, y que desprès de pocs dies de que en algun paìs del mon hi haja una DESGRACIA NATURAL COM A HAITI,la gent al pabelló de la FONTETA es comporte com ANIMALS a les hores de arreplegar el productes que alguns proveidors donen, per fer-se publicitat.
Si hi haven uns 10.000 productes i jo vaig eixir dels primers i ja no hi haven, pense que unes 7000 persones es quedaven sense el producte, pense que si ho volen segir fent així que li ho donen als desfavorits ja que no vaig vorer la menys mínima aglomeració de gent, com si vaig detectar a la eixida. Les persones afectades per desgracies de aquest tamany , tenen més educació que nosaltres.
Espere que el club ho done com feia abans a la entrada, i no a l'eixida ja que hi ha gent amb molta cara que els agafa a cabassades.
La avaricia i la condició humana van agafades una del l'altra, encara que reconec que hi ha gent que val la pena, i per eixa gent es per la que jo lluite, e intente que els meus familiars lluiten i els admiren.

ESPERE QUE EL CLUB DE BASQUET PER EL QUE JO EM DEIXE ELS MEUS DINERS, ELS MEU TEMPS I LA MEUA VEU, ES DONE CONTER DE LO MAL I LA MALA IMATGE QUE DONEM.

domingo, 24 de enero de 2010

RAFA MARTINEZ III EL HUMILDE




Pot ser que els que no em coneguen, no sapiguen de lo que parle, per-ho el que coneix a RAFA MARTINEZ, si que ho entendrà.
La gent es sol comportar com es, i si u es comporta com RAFA es per que ho sent, i es humil i molt atent amb els aficionats, no deixa de perdre un minut en fer-se fotos i signar fotos amb els aficionats, tampoc es deixa un minut per estar amb els penyistes per poder parlar amb ells.
Ja era hora que els aficionats tinguerem herois de veritat, i no herois de fum i de fang, aquestos no ens interes-en, i si que ens interes-en els jugadors d'equip i aquells que ens dediquen atencions i minuts.
Tenim equip i lo millor que tenim entrenador, lo més gran que ens a passat es que NEVEN SPAHIJA , vulga estar i renovar el seu contracte, ja que amb ell s'he esta fent un equip, i els jugadors estan compromesos.
Tenim jugadors i entrenador, lo que ens faltava que eixos jugadors agafaren el esperit de sacrifici i de humiltat i de treball, i pareix que estem agafant-ho, i sobre tot el equip te cor de lluita, i no deixa baló per perdut.
TOTA PEDRA FA PARET. M'AGRADA GUANYAR A TOTS, LO QUE MES M'AGRADA ES LO BÉ QUE S'HO PASSAR-EM TOTS ELS AFICIONATS AHIR CONTRA EL BARÇA.

jueves, 14 de enero de 2010

VIATGE A LA CIUTAT DEL SOMNIS. BADALONA.






Tots els somnis si es treballen es poden fer realitat, i si ho fem podrem. Lo mès bonic es que per fer-ho, deguem de tindre un lloc i si el somni va de BALONCESTO, eixa ciutat es BADALONA.
El dia 9 de GENER vaig anar a donar suport al meu equip de basquet VALENCIA BASQUET CLUB, que jugava a BADALONA contra el equip de eixa ciutat. Un viatge amb un poc de penuries, i també un poc gelat amb mìnimes a tot l'estat espanyol, i lo mès xocant es que ens tocarem la cara i perdre per 11 tants de diferencia no es lo que ara em preocupa, ja que lo que vull transmetre en aquest escrit es lo bé que es viu alli el basquet.
Al aplegar a BADALONA, varem fer una escapada al centre comercial que hi ha al costat del pabelló i que te per nom "MAGIC" CENTRE BADALONA, varem anar per el centre comercial i varem vorer als bars que en tots estava ficat el partit de basquet corresponet a la jornada de la A.C.B., entre el REIAL MADRID-MANRESA, ningú era el JOVENTUT DE BADALONA, equip local.
Desprès varem apujar al sostre del CENTRE COMERCIAL, justament d'alt dels cines on hi han, unes canxes de basquet les quals la gent les alquila i pot jugar al basquet, a l'hora que vulga. Això si que em va impresionar, i no que l'equip perdera el seu partit, que ens gelaren tots i que la meitat dels jugadors tingueren grip.
L'ambient que es viu a tots els llocs m'agrada, i fins i tot ens agradaria que això es fer-ha per açi, ja que si tots ferem per el basquet la meitat que fa el meu amic i president de la meua penya de basquet PENYA EL TRIPLE "ANTONIO RAMIREZ", gent que també viu per el esport que ens agrada, i que sol defendre la seua postura encara que alguns periodistes no tinguen n'idea de lo que diuen.
Ja esta bé de sols apojar a un esport, i de fer events que no ens porten a cap lloc, ja que hi han esport que no tenen el nostre suport i que tenen més practicants al nostre PAIS, que la FORMULA 1 O LA VELA, ja que el HANDBOL, I EL FUTBOL SALA tenen moltes llicencies a la nostre territori.
Tony va conseguir lo que mols que treballen al nostre equip no aconsegueixen, i no es altra cosa com demanar-li a uns xics de CATALUNYA que ens deixaren jugar amb ells a les canxes de basquet a BADALONA, i jugar un 4 per 4.

EIXE ES EL ESPIRIT DE LO QUE PEPU VOLIA DIR AMB LO DE BA-LON-CES-TO.

miércoles, 6 de enero de 2010

DINAR EN FAMILIA.




Com manen els canons, i mentres els pares vulguen i es mantenguen en peu es farà el dinar de reis a la família de ma mare MARIA "LA CHAVES". Com cada any solc anar men de mati a ajudar als majors, i es ajude a portar els atifells i les cadires, més que res faç companyia, ja que lo de fer la paella NO VA EN MI.
Voluntariós com el que més però la cuina no va perdre un cuiner reputat i afamat, més bé guanya un PINCHE, això si voluntariós i amable com el que més.
Poc a poc solen vindre els meus cosins i germans, desprès i practicament a última hora, en sol agradar donar-los canya, i ficar-los en situació, seria molt bonic seguir en el dinar de REIS encara que no pogueren fer el dinar els MAJORS.
Se solen en aquestos dies parlar amb gent que fa temps que no veus, i això es molt bonic i més a més si U s'ho passa bé.
Que millor que poder gaudir de la FAMILIA i dels amics, en dies aixìna, a mi en particular m'agrada molt aquestes reunions familiars, i espere que la gent s'ho agafe un poc seriosament i pugam fer-los el dinar als PARES I MARES, algun dia d'aquestos i espere que no passen molts anys per realitzar-ho.

lunes, 4 de enero de 2010

CAP D'ANY-09








En aquestos dies de nadals, sempre esta el dia de cap d'any el dia de SAN SILVESTRE, ens toca correr per veure lo que no has begut en tot l'any, menjar les uves lo mes aviat possible, i passar-teu lo millor que pugues.
Quan varem ser jovens d'edat que no d'espirit, els amics feïem festes en plantes baixes, i seu pasabem de lo més bé, si no es que algú es quedava fora de joc per la beguda. Ficar les llums al local era cossa meua, uns altres s'en carregaven de altres menesters, uns de la música i altres de la barra.
Ara quan es fas major veus passar aquest dia ,com un dia festiu en el que es teus fills estan esperant el dia en el que no volen estar amb tú, i això no es lo més greu, lo més greu es que et passen els anys molt rapit, a mi lo que més m'agrada hui, es alçar-me en un lloc i vorer el mati del dia 1, fer-li fotos i respirar el aire d'eixe any nou, m'agrada fer els resumen del any quan passa. I com no, lo màxim es quan al dia següent fart, però ven fart de menjar i beure, i veus com algú s'apiada de tots i ens fa una paella de marisc. " PA BERSE MATAO".
Els dolços practicament ni t'entren, tens que fer un esforç per poder menjar-los, però els faç un lloquet a la panxa, i ja el colmo es el cafè i la copeta de MARI BRIZARD, ja que no es deu de perdre la costum.
Queda poc per el dinar amb la família de ma mare el dia dels REIS MAGS, i ahi en eixe dinar s'acaba el proces de "ENGORDE" de les festes, encara que lo millor estiga qui estiga, ja que uns dies fallen uns , uns altres venen nous, lo millor de tot es que la família es senta a la taula i s'ho passem de lo més bé.
També estem dedicant temps a fer una banda a la caseta dels meus amics, i vorer si per al any que bé, tenim una orquestra a la festa del proper cap d'any, espere que no es denuncie ningú per explotació juvenil.

El dia 7 es torna a la normalitat, i a la tranquil-litat, ja que ens fem vells i no estem per molts de trots.
BON NADAL I PROSPER ANY NOU.
LO MILLOR D'AQUESTOS DIES SON LES REUNIONS EN LA FAMÌLIA I ELS AMICS.