viernes, 10 de enero de 2014

ALFAFAR

POEMA DEDICAT AL RECORD DELS ALFAFARENCS I AFAFARENQUES DEL MEU BEN VOLGUT POBLE....ALFAFAR


ALFAFAR
D’Alfafar al cel,
nèixer, viure,
gaudir dels seus racons
descansar en pau als seus braços
es un DO per mi,
el fruit de la terra i la suor de la gent
fan d’aquest poble
un d’eixos retaules pintats
que et porten al més gran dels somnis
fets realitat.

Peus plens de nafres
llàgrimes de treball i sofriment
feren dels enterradors del llac
amants del fang de l’Albufera,
llauradors abnegats
treballeu els camps de verema i de conreu
donant-li sentit
a l’antiga Al-Hofra,
Rabisancho ,el Tremolar, l’Orba i la Fila
on les paraules i els fets
faran camí
cap a la vida eterna.

Músics i pintors
fusters i llauradors
alfafarencs i alfafarenques,
porteu el nostre poble cap al més alt,
treballant per un futur millor,
gaudint i vivint el present
fent de les il.lusions dels nostres avantpassats
un poble millor
on la gent de tot arreu
fan d’aquesta vila, la seua.

Oh gran Do!
veïns som, de la VALENCIA DEL TURIA
la més lluïdora i bonica de les capitals
del mare nostrum
terra de conquestes
on gent forastera com el Cid i Jaume I
es deixaren la vida
fent d’aquesta terra
humil i noble,
llum de llums
d’eixa llum on Sorolla
fa del sofriment, bellesa
i per això jo dic,
de Valencia al més enllá
i  d’Alfafar al cel

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 06/12/2013
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.
Inspirat al meu poble, eixe poble que em va vore nèixer : ALFAFAR

No hay comentarios: