viernes, 31 de enero de 2014

POC A POC

Un poema dedicat als meus amics de tota la vida, va per voslatres....poc a poc.



POC A POC

Poc a poc
cop a cop
flocs de neu
blanc sobre blanc
transparencia
fins més enllá de la mateixa vida
aigua que corre lliure per les muntanyes
cristalina i pura
amistat.eterna.

Poc a poc
colp a colp
com la pluja fina
com eixes xicotetes llágrimes
que fan dels sentiments humans
blasó
d’una ferma i duradora
germanor
on la lleialtat està al més alt dels altars.

Poc a poc
solc a solc
plorar, riure
somniar i viure
baix d’un vell roure,
on les paraules i l’amistat
són i serán eternes mentre duren juntes,
on els nostres fruits jugaran,
on ells contaran velles històries als nostres néts,
on els records perduraran fins l’eternitat
més llunyana que recordé la humanitat,
gravat a foc
porte al meu cor
el símbol dels meus amics del “Poc a Poc”.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 21/12/2013
RESERVAT ELS DRETS D’AUTOR.

No hay comentarios: