MARE, FILLA, DONA

MARE, FILLA, DONA.

Mare
filla
dona
sobretot persona,
clar de llamp a l'alba,
brisa lleugera que bressola el meu cos,
aigua cristal · lina que em renta la cara,
salvació terrenal i suprema
dels cors afligits per penes indòmites,
mans que tenen cura de ferides profundes
a l'interior dels pensaments humans,
llençol que acaricia ànimes malferides
amb tan sols la seua mirada.

Mare
filla
dona
riu de vida,
lleona que vetlla dels seus cadells
amb la seguretat i fermesa
d'una innata tendresa.


Mare
filla
dona,
amant i companya
que dónes sentit a la meua vida,
sents com repica el meu cor
i em dones consol,
ets el meu suport,
el meu gaiato,
confident i amiga
plores amb mi l'anada
de la gent apreciada i estimada,
sempre al meu costat
sempre al teu voltant,
perquè un més un, en el nostre cas,
es anar de la mà, fins a l'eternitat.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 25/02/2014

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

Poema fet per el dia de la dona 8 de març.