lunes, 12 de mayo de 2014

L'OBLIT

L’OBLIT



Faig el camí cap a l'oblit
i no escolte res,
la meua raó em assisteix
i vaig de la mà
de la soletat benvolguda,
eixa amant que fa que
els meus silencis desborden melangia,
xiuxiueig al sol melodies afectades
que trenquen incomptables muralles de desraons
sóc el director d'una orquestra filharmònica
plena de sords i muts
on el fort vivace de l'estrès humà
deixa pas a un adagi ple de reflexions.

Sorra del desert que acarona la meua cara,
oceà de sentiments buits que fan de la seua grandesa
un perfecte habitaje,
on el saber estar em reconforta,
ja que el viure en un tot immens
m'ha fet apreciar
la grandesa dels oasis plens de bons sentiments
que hi ha a la humanitat ..

Navegue sense rumb cap a la amnèsia total
dels meus èxits banals
i m'agrada buscar a l'horitzó
aquests moments plens de silencis,
deixe els sorolls darrere meu
i sóc feliç,
perquè la llibertat de la meua ànima
vola pels confins dels meus arrels.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 28/04/2014
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.



No hay comentarios: