lunes, 30 de junio de 2014

MAREA ROSA



MAREA ROSA

Lazos de amistad
almas repletas de pétalos rosas,
ajuares de orquídeas, geranios y camelias
que embriagan las mentes más radiantes y blancas,
sueños de amar y de amor que sobreviven
a la más duras de las existencias cerca de los acantilados,
donde los mares bravos
escuchan las églogas que canta el viento a sus gaviotas.

Mareas rosas que acarician
los corazones rotos por las tormentas de arena
que van y vienen,
olas que juegan al amor
con esos sueños que nos enamoran,
cien molinos henchidos de grandes anhelos
que entrelazan vergeles cubiertos de bellos sentimientos.

Dobles miradas
que pincelan de colores fuertes
los arco iris que cabalgan por los parajes desérticos,
convirtiendo los oasis en paraísos
donde los gorriones aletean el abanico de sus alas
para que los dátiles sean pequeñas esperanzas de vida
más allá de la luz del alba.

Estrellas fugaces
que lloran a la noche marchita,
clamando al cielo
la vuelta de las golondrinas a los valles helados,
donde los trinos nos harán comprender
como se debe de amar
navegando por los embravecidos mares.

Empeños quebrados
llenos de témpanos de hielo a la deriva,
que desembocaran en una primavera radiante
con dos soles y mil lunas,
que harán de mil voces desnudas
un canto a los sueños repletos de flores
que claman por un himno a la vida.


WILFREDO BAIXAULI BOU.- 06/06/2014
RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

Dedicado a todas las personas que sufren un cáncer, que nos enseñan como capear la vida y nos dan ejemplo de como se debe estar y ser.
Muy especialmente a una amiga mía. M.G.C.

sábado, 28 de junio de 2014

NOVA YORK

 LLIBRERIA MCNALLY-JACKSON, CARRER PRINCESA.- 52, MANHATTAN, NY.


PORTADA MEU LLIBRE, LLUM DE LLUNA PLENA



FOTO AGAFADA DE GOOGLE, DEL SKILINE DE N.Y.



NOVA YORK



Llum de lluna plena que emboliques Manhattan
amb la teua tendresa,
escolta sense por els laments humans
a l'interior dels poemes
editats amb sang, i escrits amb pena,
aquests que faran florir als parcs estèrils
belles roses envoltades de veritats,
on les solucions il·luminaran els avets per Nadal.

Jardins que envolten places,
on les reines mengen pomes
veient com el cel i la terra es fonen en un sol jo,
gratacels que fan pessigolles al vent,
enamorats que juguen a enamorar-se,
ciutat que no dorm, per vetllar la lluna
que té cura de les ànimes que vaguen sense rumb
anhelant somnis que els facin volar
per un món, on els colors vius
derrotin a l'escala de grisos i negres.

Fem que l'amistat i les paraules siguin eternes
més enllà de les desraons,
protegim els cors pobres
a la llum de les llanternes,
aquestes que ens guiaran
per la senda de l'amor i la justícia
més enllà del gèlid pensar
dels intolerants hiverns
de mil ments caduques.

Lluna plena que crides a la llibertat,
amb belles paraules que es reflecteixen
en els milers de rius i llacs de somnis trencats,
on s'acaricien a les lletres
que ballen al so de les cobles del poder,
on mig món parla de l'altre mitjà,
on dues bessones llàgrimes
escolten al costat de les estrelles,
el dol que tenyeix les seues vides.

Voler i estimar
pensaments de llibertat,
llums que em guien pel meu camí,
llums que sentiu les meues lletres,
cuideu dels meus versos a la llum de la lluna plena
en aquesta terra plena de veus
que vaguen pel limbe dels meus somnis.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 28/06/2014
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR

Poema en agraïment a NOVA YORK i l'editorial Seleer, per permetre que el meu llibre LLum de lluna plena, descansi en aquesta morada des del 28 de JUNY DE 2014, a la llibreria McNally-Jackson, carrer princesa 52 (MANHATTAN) NY.

Traducción

NUEVA YORK

Luz de luna llena que envuelves Manhattan
con tu ternura,
escucha sin miedo los lamentos humanos
en el interior de los poemas
editados con sangre, y escritos con pena,
esos que harán florecer en los parques estériles
hermosas rosas rodeadas de verdades,
donde las soluciones iluminaran los abetos en navidad.

Jardines que rodean plazas,
donde las reinas comen manzanas
viendo como el cielo y la tierra se funden en un solo yo,
rascacielos que hacen cosquillas al viento,
enamorados que juegan a enamorarse,
ciudad que no duerme, para velar la luna
que cuida de las almas que vagan sin rumbo
anhelando sueños que les hagan volar
por un mundo, donde los colores vivos
derroten a la escala de grises y negros.

Hagamos que la amistad y las palabras sean eternas
más allá de las sinrazones,
protejamos los corazones pobres
a la luz de las linternas,
esas que nos guiarán
por la senda del amor y la justicia
más allá del gélido pensar
de los intolerantes inviernos
de mil mentes caducas.

Luna llena que llamas a la libertad,
con bellas palabras que se reflejan
en los miles de ríos y lagos de sueños rotos,
donde se acarician a las letras
que bailan al son de las coplas del poder,
donde medio mundo habla del otro medio,
donde dos gemelas lágrimas
escuchan junto a las estrellas,
el luto que tiñe sus vidas.

Querer y amar
pensamientos de libertad,
luces que me guían por mi camino,
luces que oyen mis letras,
cuidad de mis versos a la luz de la luna llena
en esta tierra llena de voces
que vagan por el limbo de mis ensueños.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 28/06/2014
RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

martes, 24 de junio de 2014

ELS MEUS ESTELS

ELS MEUS ESTELS

(I)

Roses de pell fina
llàgrimes de la meua sang,
feu de mi, una estrela que brille
en el vostre cor,
feu de mi un record, que vos protegisca
de les llums i les ombres
dels esglais i els somriures
del vent humit i els mals somnis
al llarg del temps.

(II)


Vents de llevant que acaricieu
la llum de la mediterrània
i la sorra de la platja,
anhels plens de terra i mar
ànecs i gavines jugant a la devesa
amb els meus records,
felicitat i bona vida
sempre éssers
sempre filles,
amb SALER o sense
flor del taronger i fang de la marjal
sempre sang i llàgrimes
sempre estels
a la meua ànima.

WILFREDO BAIXAULI BOU.-

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

jueves, 19 de junio de 2014

BESOS DE PASIÓN


BESOS DE PASIÓN

Besos de amantes sofocantes
que hacen reverdecer
los valles más áridos
en vergeles llenos de vida,
donde los más pequeños gorriones
se metamorfosean
en los más exuberantes pavos reales,
donde los rugidos de una manada de leones
se transforman en bellas notas armónicas
que hacen de acompañamiento
al más bello de los juegos del amor.

Besos de lujuria desatada
besos que mueven mareas
y eclipsan a las más bellas de las lunas rojas,
besos que iluminan el paraíso
donde la sensualidad, las palabras y los sentidos
forman parte del éxtasis carnal.

Besos sensuales
caricias, mimos                  
sudores, espasmos
tenues palabras que incendian sentimientos
repletos de vida,
corazones que vuelan juntos
más allá del sol,
donde las almas conviven con las estrellas
en un edén de flores silvestres,
donde los enamorados con una cómplice mirada
hacen temblar el eje de la tierra,
amantes apasionados
que reviven los anhelos por amar
gozando de miles de sueños,
donde el frenesí y el deseo
pertenecen al lenguaje de la pasión.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 16/06/2014

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

sábado, 14 de junio de 2014

SUEÑOS ROTOS



SUEÑOS ROTOS

Lluvia de palabras acidas
risas y sonrisas de gracias malditas
falsa estirpe de bajos fondos,
sueños rotos por tu mirada
ni sientes, ni piensas,
tan solo rasgas y dañas,
metáfora del mal
de la nada
del cero absoluto
de la muerte innata.

¡ Tu !,
virus de la fealdad humana
¡ Yo !,
antídoto de malas babas,
tempestad, luz
noche, día
frialdad, amor
enredos y engaños,
contra el clamor de la claridad
de mis anhelos.

No dejaré que ciegues mis sueños
ni mi amor por la vida sana,
no permitiré que enmarañes
la luz de la razón humana,
ni tus esquivas sombras
ni tus pésimas artes
ni los malos tratos,
serán suficientes para perderme
en un paraíso repleto de paranoias
donde el absurdo sea un todo
y la verdad no sea nada.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 07/06/2014
RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR

Fotos de google.

jueves, 12 de junio de 2014

ÀNGELS




ÀNGELS


Arcàngels que vigilen les estrelles
i guien els estels pels més inhòspits deserts
on les flors reten homenatge
al ruixe de les nits gelades,
esperits que acaricien els cors dels més desfavorits
portant les mans plenes d'esperances
al més patètic dels llimbs,
on vaguen desorientats
la gent sense nom i sense pàtria.

Àngels de la pau que donen sentit
als dies clars i nets
on els núvols netegen de mals presagis
el cel a tota la humanitat
fent que més enllà de les muntanyes
hi haja vida ,
on la mort s'aixeca als matins
carregada d'ànimes en pena
donant sentit a l'amor entre iguals .

Àngels de la mort,
esperits malignes a la porta de l'avern
juguen a l’apocalipsi
amb cartes marcades
on l'odi i l'enveja són moneda de canvi,
corbs i voltors
gats negres amb rialles de hienes malferides,
que
revolegen al voltant de les espurnes,
on els ratpenats gaudeixen de la sang que xuclen
a les verges vestals ,
àngels caiguts
que baten les ales
buits de raons per les quals lluitar
sense més ànims de viure
que la seua pròpia destrucció.

Sons de malenconia i de tristesa
s'apoderen de les ànimes nues dels àngels
que dormen i somien amb flors,
fem de les simfonies sordes
que derroten dia rere dia
a les il·lusions i les utopies
al més íntim dels sentiments humans,
un cant a l'alegria,  a la llibertat
on milers de querubins i serafins
fan sonar fanfàrries i clarins
aflorant sentiments i llàgrimes
que donaran a beure a tot ésser viu
al voltant del verger
on els sentiments buits
no tenen lloc
i on els somriures
són el blasó de les bones persones


WILFREDO BAIXAULI BOU.- 14/01/2013
RESERVAT ELS DRETS D’AUTOR.

Poemes inspirats en una exposició de quadres amb temàtica de ANGELS del pintor d'Alfafar, JOSE JAVIER TARAZONA MEJIA.