ODA
A LA MEUA ESTIMADA
Clams i llums al teu cor
sense arestes
nusos mariners desfets amb
la teua mirada,
pluja
collita de fruita fresca
pell fina
paraules d'amor i flor de
taronger,
remor d'aigua que acarona
consciències
quan solca el meu ésser,
llàgrimes que donen vida
a les mirades que són el
mirall
on aquesta brisa de la teua
ànima
agafa un mirall fet de sentiments
on el voler ho és tot.
El meu cor batega fort
i plore d'emoció
quan brollen en mi
mil records de autèntica
passió,
un t'estimo
una abraçada
un agafar-se de la mà
fins a l'últim sospir
de l'última tempesta d'estiu,
on el vent de llevant
fa de mi l'home més feliç
al voltant del meu món,
on la paraula i els fets
són una realitat,
on la pluja i el sol
són un minúscul punt
de la teua existència.
Un gra de sorra en el desert
no està sol,
un t'estimo teu
mai va buit,
un petó teu als meus llavis
porten suficients sentiments
per viure tota la meua vida,
portant els teus records
més enllà d'una nit amb
lluna plena
com a testimoni del nostre
amor.
Llum de la mediterrània
que em remou sentiments
de justícia social i
d'igualtat moral,
vint anys d'un voler
d'un si vull,
dies de flors i plors junts
al voltant d'una companya,
on un instant a prop del teu
voler
és molt més que mil tangos
ben ballats,
on els acords es fonen al
ritme
de la complicitat humana.
WILFREDO BAIXAULI I BOU.-
17/06/2014
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario